Treserols és el nom del massís que envolta la ruta.
El massís de Mont Perdut (en aragonès, As Tres Serols) és el massís calcari més alt dels Pirineus i d’Europa. El seu pic de més alçària és el Mont Perdut, amb 3.355 m.[1]
El massís de Treserols, el componen el Mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m), i Pico d’Añisclo (3.263 m). Es poden trobar 22 cims de més de 3.000 m en la zona. El massís del Mont Perdut forma part del Parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut, format per 4 valls d’extraordinària bellesa: la vall d’Ordesa al sud-oest, la vall d’Anyiscle al sud, la vall d’Escuaín al sud-est i la vall de Pineta a l’est. Part del massís s’interna al nord en territori francès, formant part del Parc Nacional dels Pirineus, on destaca la vall i circ de Gavarnia, impressionant circ glacial que té a la capçalera la cascada més alta d’Europa, amb més de 400 m de caiguda. A la cara nord del Mont Perdut, roman una de les poques glaceres del Pirineu, en retrocés lent i continu. Es tracta d’una llengua amb molt de pendent, amb un front d’uns 750 m i que va des dels 2.700 als 3.250 m d’altitud. El Mont Perdut, amb 3.355 m, és el tercer cim més alt dels Pirineus per darrere de l’Aneto (3.403,5 m), el Pocets (3.375 m), i igualat amb la punta Astorg (3.355 m)