Busa
Busa és el nom de la serra que ressegueix el tram pel seu contrafort meridional
·SN· rasa de les cases – la valldora ·10 km· ·2 quarts· ·d baixa·
dificultat
baixa
quilòmetres
10
temps aproximat
2 quarts
Tipus de Vehicle
En aquest apartat hi trobareu tota la informació en referència al tram
Mapa, fotos, videos, un breu text, una relació d’altres trams propers i un apartat d’opinió
Busa és el nom de la serra que ressegueix el tram pel seu contrafort meridional.
La serra de Busa[2] és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès. Sembla inaccessible a causa de les agrestes parets de formes montserratines que la formen. El punt més elevat és el cim del Cogul (1.526 m), al Serrat de les Graelles.[3]
Aquests materials van ser dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’Oligocè (fa uns 25 milions d’anys), a l’antiga línia de costa del llac de la depressió de l’Ebre. Formen part de la banda contínua de materials grollers que s’estén al Prepirineu des del coll de Comiols (Serra del Montsec) fins a la Quar (Berguedà).
Els materials més tous han facilitat l’erosió a la vall de Lord, al sud de Busa i han deixat totalment aïllat l’altiplà, que està enlairat a una altitud d’uns 1.300 metres, i entre 500 a 700 m per damunt de les fondalades immediates.
La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costats per altes cingleres, s’estén des de la Valldora, a llevant, fins a la vall del Cardener, a ponent. Aquest pla és una illa natural sobre els penyals de la serra de Busa, on destaca la presència de la casa Rial, única masia encara habitada de forma permanent (a mitjans del segle xviii la parròquia tenia 63 habitants) i l’església parroquial de Sant Cristòfol (amb llinda del 1758).
Pujant pel vessant sud, trobem el magnífic mirador que formen l’església i el castell de Besora.
Un tram imprescindible que fará les delícies de conductors i passatgers.
Pista ara asfaltada ara de terra, fàcil.
Dificultat baixa.
