Marfà és una masia i antic castell del terme municipal de Castellcir, a la comarca catalana del Moianès. Centra l’enclavament de la Vall de Marfà, antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827, abans d’unir-se en primera instància amb Santa Coloma Sasserra i després, el 1847, amb Castellcir.
Està situada ben bé al mig d’aquest enclavament, a l’esquerra de la Riera de Marfà. És a l’extrem nord-est del Serrat dels Llamps. Al costat nord-est de la masia hi ha l’església de Sant Pere de Marfà, que tenia caràcter parroquial.
Mas antiquíssim, sembla estar construït damunt les restes d’un castell, citat el 939, que duia el mateix nom. Consta ja en relacions de castells del 1050. La masia, gran i amb nombrosos detalls que remeten a les diverses èpoques en què va anar sent construïda, està coberta a doble vessant i encarada a migdia, amb una galeria exterior de gran vistositat. Té lliça a la part davantera. També rebé el nom de mas l’Alzina, segons alguns autors, si bé segons d’altres el mas l’Alzina és un dels noms antics del Xei.